Per: Joan Viñas Salas.
Comentari de l’Evangeli de diumenge dia 13-10-24.
Mc 10,17.30
Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.
Jesús mirà amb afecte aquell home que complia amb els deu manaments i li va oferir d’anar amb ell, pel que s’havia de desprendre de tots els seus bens i donar-los als pobres. L’home es contrariar i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Jesús aprofita per dir-nos a tots que és molt difícil per un ric entrar al Regne de Déu.
Ens hem de preguntar fins on estem lligats als diners i coses que tenim que ens impedeixen comprometre’ns a fons en el seguiment de Jesús. Estimem a Jesús i confiem en l’Amor de Déu Pare i el seu Sant Esperit més que en les coses materials que tenim? És a dir: adorem ídols caducs o a Déu – Pare i Mare – que ens estima i vol el nostre bé? Som sensibles al patiment dels vulnerables i pobres i col·laborem compartint el nostre temps i els nostres bens? On, en què i en qui tenim posada la nostra seguretat?
Una malaltia greu és una oportunitat per constatar que tot el material que posseïm és secundari. A l’altra vida no ens emportarem res. Aprenguem a ser despresos, desarrelats de les coses i persones i serem molt més feliços, ja gaudirem d’un tast del Regne de Déu, i estarem en el bon camí vers gaudir plenament de l’Amor de Déu, la plenitud total, en l’altra vida.
Les persones que ho deixen tot per amor a Jesús i per anunciar la Bona Nova, és a dir, ho prioritzen per sobre de tota cosa i persona, ja rebran el cent per u en aquesta vida i en el món futur tindran la vida eterna, acaba dient Jesús en l’Evangeli d’avui.
Joan Viñas Salas
