Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Mc 10,2-16
“Si ens estimem, Déu está en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res”
A l’Evangeli d’avui, veiem com els fariseus, el volen posar a prova amb una pregunta. La resposta de Jesús, els sorprèn. Tot queda fonamentat en l’amor amb el qual vam ser creats, en total igualtat entre totes les persones, sense marginacions, com en aquell temps es donava, que,sense escandalitzar-se ni una mica, vivien la marginació,per exemple, respecte a les dones i als infants.
Manifesta quan de gran, ha de ser l’amor en el projecte de parella, al matrimoni, que va més enllà de tota llei.
Em pregunto,
M’aturo a revisar, com está el meu compromís respecte a l’amor a l’altre, el meu compromís, a l’estil de Jesús, en ESTIMAR?
Veiem a Jesús indignat quan aparten els infants del seu costat. Els hi diu amb autoritat:
“Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells.
Segueix insistint: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas”.
Em pregunto:
Com actuo?:
contrariament al seu Esperit, o deixo que em mogui a estar obert a acollir?
Són els febles, els petits, els malalts els més necessitats els qui tenen accés directe cap a Jesús. Jesús ens necessita com persones: disposades a servir, a acollir, a defensar els febles i necessitats, i beneir-los amb l’entrega fraterna cap a ells. Ens necessita capaços de fer-nos senzills i petits per a que hi arribi i visquem el Regne de Déu.
