Imatge d’Art: Amadeu Bonet
Per: Gemma Naranjo
Jn 12,20-33
A l’Evangeli d’avui, ens pot ser desconcertant el tema del sentit i significat de “ser glorificat” pel Pare.
Nosaltres entenem aquesta glorificació com un moment d’èxit, de felicitació, de triomfar i de premi. Però en aquest cas, ens sorprèn com, allò que li portarà a la glorificació, serà des d’una vida entregada i de servei, com a la vegada ens proposa de viure. És, la missió d’estimar fins a l’extrem, condemnat i morint a la Creu, li porta a la glorificació.
Em pregunto,
Contemplo Jesús, en la “seva hora que ja ha arribat…”i m’adono què vol dir acceptar la creu?
Renovo el desig de veure Jesús, l’interès de buscar i trobar-me amb Ell, com els grecs que arriben i demanen veure’l?
Quina imatge i invitació ens deixa que clarament ens ajuda:
“si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.”
El gra de blat, que serà sembrat a terra.
En una llavor podem veure una expressió de vida, de créixer, d’avançar, de confiar i d’esperar.
Per tant, la mort en creu no l’hem de viure com un final, ens queda transformat en una renovació de la vida, en una nova creació.
Donar la vida, donar-la a manera de gratuïtat, servint els altres… Déu retorna la vida a qui l’ha donada.
.El fruit: la Resurrecció. Mort i glòria, ben unides en Jesús!!
Em pregunto,
Estic disposat/da a ser i a fer com aquest gra de blat, deixar de ser, jo mateix/a el centre de la meva vida, i obrir el cor a què Jesús entri en la meva vida i em renovi?
